Nom del comerç:
CASA LLUSSÀ
Adreça: Primer, carrer Nou, 24. Després trasllat al número 17,i finalment al número 14 del mateix carrer.
Adreça: Primer, carrer Nou, 24. Després trasllat al número 17,i finalment al número 14 del mateix carrer.
Activitat:
Venda al detall d’articles de cistelleria i mobiliari de fibres vegetals,
palmes i palmons, estores, cortines, persianes i mosquiteres.
Data d’obertura:
1913
Data de tancament:
2003
Anys d’activitat
comercial: 90
Lluís Llussà Ruiz i la seva esposa Maria Llorens Piqué. Foto: Arxiu família Llussà Llorens
Casa Llussà, comerç de
llarga tradició a Manresa en l'esparteria i cistelleria, també tingué molta
anomenada per l'elaboració artesana de palmes i palmons. Els testimonis que hem
recollit ens aproparan a la preparació i elaboració artesanal de les palmes que
es llueixen el Diumenge de Rams. Conversem amb Maria Llorens Piqué, nascuda a Sant
Guim de Freixenet (Alta Segarra) el 22 de maig de 1933, i amb el seu fill Jaume
Llussà Llorens, nascut a Manresa el 2 de desembre de 1961. De la conversa i
comentaris, pensem quants artesans han desaparegut a Manresa i no han estat
reconeguts...
Els orígens
L’establiment el va
fundar Carles Llussà Vives (1863-1931), un viatjant que anava a peu pels pobles
a vendre articles de primera necessitat: espart, escombres, fregalls,
espolsetes. Aprofitant l'activitat professional, va veure l’oportunitat d’obrir una botiga,
l'any 1913, al carrer Nou número 24, davant l'actual Rubí Casals. La portava
la seva esposa, Concepció Marcet Artigas, i tenia per nom Estoreria de Carles
Llussà.
Salvador Llussà Marcet i Rafaela Ruiz Martínez . Fotos: Arxiu família Llussà Llorens
El succeïren el fill, Salvador Llussà Marcet, i Rafaela Ruiz Martínez, que procedia de Múrcia. Van traslladar la botiga a un nou local del carrer Nou, al número 17, i van passar de vendre matèria primera, a elaborar fregalls, escombres i palmes. De la seva sogra Rafaela, la Maria recorda que tenia un caràcter molt alegre i que va ser una gran venedora; es va fer molt popular a tot el carrer Nou.
Continua el negoci
Continuen al
capdavant del negoci els germans Lluís i Conxita Llussà Ruiz. Maria Llorens
Piqué s'hi incorpora el 1957, quan es casa amb Lluís Llussà. Tingueren tres
fills: Carles, Jaume i Jordi.
A la dècada de 1940 van
adquirir en propietat el local del número 14 del carrer Nou, on hi havia hagut
una quadra de mules. Ells l'habilitaren com a botiga; a la part del darrere utilitzaven
l’abeurador per netejar els palmons.
Amb Lluís Llussà, el negoci
va passar de la cistelleria més tradicional a vendre mobles i articles de
decoració i complements de la llar. Va ser una nova reorientació del negoci motivada
per la demanda del mercat. Va morir l'any 2002, abans que l’establiment tanqués.
La seva germana Conxita va ser-ne copropietària i va ser sempre a la botiga,
despatxant i atenent els viatjants.
Jaume Llussà Llorens i la seva filla Clara. Foto: Arxiu família Llussà Llorens
El 1985, Jaume Llussà
Llorens s’incorpora a l’establiment amb més dedicació, mentre estudiava nocturn
a l’institut Lluís de Peguera. Més endavant, el 1992, constitueixen la societat
civil privada Casa Llussà SCP “per poder delimitar sous i funcions a cadascun dels
accionistes”, ens explica el Jaume. La societat la constituïen Conxita Llussà,
amb el 50%; Lluís Llussà, amb el 45%, i
Jaume Llussà, amb el 5%.
En jubilar-se Conxita
Llussà el 1998, s’extingeix l’SCP i es crea Casa Llussà SL, de la qual Jaume
Llussà Llorens és soci i també l’administrador, i Jordi Llussà Llorens n’és soci sense cap funció concreta.
Activitat
Primer va ser l’esparteria,
després la venda al detall d’articles de cistelleria i mobiliari de fibres vegetals,
objectes de vímet, cànem, espart, canya, margalló, palma, palla i boga. També mobiliari
auxiliar, coves, safates per a la roba, banquetes, reposapeus, calaixeres,
cadires i butaques.
Més endavant venien articles
de temporada: joguines per Reis, a les quals s’hi van dedicar uns deu anys; a l’estiu
venien barrets de palla, senalles per a la platja, cadires i taules de càmping,
i per Pasqua, palmes i palmons.
Palmes i palmons
Casa Llussà tingué molts
encàrrecs de Manresa i comarca per a l'elaboració artesana i artística de les
palmes. Un cop passades les festes de Nadal, començaven a confeccionar-les. Maria
Llorens ens explica el procés que seguien per fer-les:
- Els mes de gener arribaven els palmons d'Elx
- Els palmons es netejaven i raspallaven en l'abeurador que tenien en la part del darrera de la botiga. Hi afegeixien lleixiu per treure'n les taques i deixar-los ben nets
- Seguidament, cremaven sofre en una cambra de conservació. Això permetia que els palmons conservessin bé la forma i el color. Arribaren a tenir tres cambres de conservació
- Tancaven hermèticament els palmons a les cambres fins que començava l'elaboració
- El mes de febrer, les teixien i els donaven formes artístiques i mides variades
La Maria recorda que, era una època de molta feina; totes les mans eren poques. Fins i tot els ajudaven les botigueres veïnes, com la Isabel del calçats Cortès.
Context Social i Polític
“Durant la guerra civil, Casa
Llussà era una petita fàbrica
d’escombres i esparteria que va ser col·lectivitzada, juntament amb totes les
esparteries de la ciutat”, explica el Jaume arran
del que li havia contat el seu pare.
“Es feia un inventari diari del material de la botiga, els treballadors van
prendre les regnes del negoci i s’ocupaven del moviment diari del negoci".
El Jaume també recorda
un altre esdeveniment històric vinculat a l’empresa, el començament de les
inspeccions d’Hisenda. Els botiguers van fer dues vagues als anys
80 en senyal de protesta, arran de l’obligació de pagar impostos que no es
tributaven durant el franquisme.
Penúltima façana de Casa Llussà. Foto: Arxiu família Llussà Llorens
Quant a establiments de referència a la ciutat, Jaume Llussà cita fins a sis cistelleries que van conviure a Manresa als anys 80 i fins a finals del segle XX:
·
Casa Llussà, al carrer Nou.
Esparter i cisteller
· Cistelleria Francisco Llussà Ruiz, a
la carretera de Vic. Tenia la representació de riells i Kirsch de Manresa i comarca
· Moncunill, a la carretera de Vic amb
la pujada del Castell, l'últim esparter que va tancar a Manresa
· Sellarés, al carrer Puigterrà de Dalt. Cisteller
· Sinca. al carrer Barreres. Cistelleria
i mobles de decoració
· Bernadich, a la plaça dels Infants.
L'última botiga del sector que va tancar a la ciutat, el juliol del 2015
Actualment a Manresa no hi ha cap botiga especialitzada en
la venda d'aquests articles.
Evolució del negoci
Com a testimoni, Jaume
Llussà ens explica l’evolució de l’establiment: "En el temps que vaig
formar part del negoci familiar (1985-2003), van canviar els processos de
manufactura d’alguns articles que veníem, i també la gestió del negoci”. Un
dels seus primers records és que “la botiga era plena de gent sempre. Fins i
tot hi havia gent que ens trucaven al timbre de casa (al pis de dalt), mentre dinàvem,
per demanar-nos algun article de la botiga que necessitaven". A principis
dels anys 60 molts articles de Cal Llussà eren considerats de primera
necessitat: cordes i cordills de cànem o de pita, cabassos, senalles, cistells,
ventalls per al foc i espolsetes per als forns de pa i les fabriques tèxtils.
Articles de la botiga, 21-5-1994. Foto Regió7 de Joel Lliró
Dels anys 60 i 70, el Jaume recorda també la gran venda de palmes i palmons per beneir el Diumenge de Rams. “Com que les fèiem artesanalment”, afegeix, “ens creàrem una bona anomenada. Cadascú de la família hi tenia la seva part de feina. Algunes palmes es feien especialment grans i ostentoses per encàrrec i es portaven al domicili dels clients al darrer moment, per mantenir-ne la frescor.”
A la cistelleria van
arribar a tenir fins a quatre treballadors, però en l'època de les palmes i
palmons tenien més personal per ajudar-los.
Articles de la botiga, 21-5-1994. Foto Regió7 de Joel Lliró
El plàstic i nous articles
Entre els anys 60 i 70,
el plàstic va irrompre en el mercat: bosses, seients, raspalls, objectes d’un
sol ús i de preus molts baixos. La cistelleria i l’esparteria van deixar de
tenir un consum i utilitat diària. “Llavors vam introduir nous articles, com persianes, moquetes, catifes, hules i mosquiteres. Als
darrers anys, mobiliari de bambú, de canya de Manila, i mobiliari de jardí, de fusta
de tec, de Java.”
L'artesà
Paper d'embolicar Casa Llussà
Segons Maria Llorens,
que s’ha dedicat intensament a despatxar a la botiga durant més de quaranta
anys, “la feina de l’artesà no ha estat prou valorada”, però també matisa que “hi
ha una tendència a tornar als orígens”. Va veure com els productes manufacturats
industrials feien la competència al producte artesanal i van acabar per
arraconar-lo els darrers anys: “Arribaven al mercat amb procedències variades, tenien
el valor afegit de la novetat i, sobretot, el preu més barat.”
Tancament
El Jaume ens diu que "els
tres primers propietaris van guanyar-se bé la vida i van mantenir les seves famílies, amb l’evolució que va seguir el
negoci". El gener de 1998 es va produir el darrer relleu generacional a la
botiga, el de Jaume Llussà i el seu germà Jordi, acompanyat d’unes reformes de
l’establiment i de canvis en l’orientació del negoci, que tenien l’objectiu de remuntar l’empresa.
Última reforma de Casa Llussà, maig de 1998. Fotos: Arxiu família Llussà Llorens
A primers de maig de 1998 es fa l'última reforma a la botiga. Feia més de trenta anys que no s'hi havia fet res i s’encarregà a l’interiorista Josep M. Roma. Un dels aspectes que va cridar més l'atenció de la nova remodelació de la botiga, i que encara es conserva, són els arcs de pedra. L'espai allargat de la botiga es va dividir en dos àmbits, amb un passadís central que separava el mobiliari dels complements. Unes grans fotografies antigues que cobrien la paret de l'aparador mostraven un artesà treballant el vímet.
El
2003, per inviabilitat econòmica de l’establiment, Jaume i Jordi Llussà decideixen
tancar-lo. Actualment tenen el local llogat a una franquícia de roba infantil,
anomenat Grup Zeta.
Entrevistes fetes el 20 de novembre de 2015 i el 26 de gener de 2016.
Lluïsa Font Garcia
