Nom del comerç: DROGUERIA
FERRER Adreça: Plaça Major, 13 (abans plaça Màrtirs, 13) Activitat: Comestibles,
productes químics, pintura, drogueria, fabricació d’aiguanaf
Data d’obertura: 1855
Data de tancament: 1 de febrer de 1998
Anys d’activitat comercial: 143
Data d’obertura: 1855
Data de tancament: 1 de febrer de 1998
Anys d’activitat comercial: 143
Façana de la drogueria i farmàcia a començaments del segle XX
Façana de la drogueria i farmàcia, l'octubre de 1951
Introducció
A la nostra primera trobada, l’Anna Maria Ruiz
Crespo em va sorprendre amb una ampolla de l’aiguanaf que fabricaven a la
drogueria Ferrer. Després de tants anys, encara el guarda a casa. Ella hi va
començar a treballar com a aprenenta als catorze anys, el
1969. Després va passar al despatx fent d’administrativa i secretària, però
tant se la podia veure a la farmàcia com a la drogueria; el senyor Ferrer li
deia “que era un bon comodí”.
Anna Maria Ruiz al despatx, utilitzant una màquina d'escriure.
Els orígens
L’Antiga Casa Espinalt, fundada el 1855 per Joan Espinalt Vilaclara, va ser el començament d’una de les botigues històriques amb trajectòria més llarga a la ciutat.
Fernando Ferrer Roca (1918-1997), de la tercera
generació, continuà el negoci del seu avi Àngel Ferrer Graner, era fill de
Fernando Ferrer Padró i de Rosa Roca Algueró.Va estudiar farmàcia i amplià el
negoci de la drogueria amb el de la farmàcia, que quan va adquirir era coneguda
com a farmàcia Oliveras. També va ser gerent de l’empresa Filats i Teixits
Roca. Home de conviccions religioses afí als cercles d’estudi de mossèn Genís
Padrós, va formar part d’Acció Catòlica de la Seu. Fernando Ferrer es va casar
amb Dolors Pintó Oliveras i tingueren una filla, Assumpció.
L’Anna Maria explica que quan va entrar a
treballar a l’establiment hi havia la cultura de l’aprenentatge de l'ofici. "Els
aprenents començàvem per les feines més bàsiques i després, amb l’observació i
el mestratge dels oficials o encarregats, anaves pujant de categoria”.
Respecte a la
filosofia del senyor Ferrer, l’Anna Maria recorda "el client era el primer", eficiència i rapidesa. Si calia fer molts viatges perquè el client ho demanava,
es feien. L’important era donar un bon servei"
Dels primers anys recorda
que hi havia botigues de comestibles anomenats "colmados", on es venia una mica de tot. Després es va incorporar la
drogueria d’ús domèstic i industrial. Aquest establiment subministrava a molts
tallers de Manresa i comarca productes com la sosa càustica a granel, àcids sulfúrics,
amoníac, sofre, potassa i d’altres.
La
botiga
Interior de la botiga. "Regió7", 12-05-1991. Foto: Ferran Borràs i Rocin Miguélez.
Interior de la botiga. "Regió7", 12-05-1991. Foto: Ferran Borràs i Rocin Miguélez.
Les seves portalades de fusta, que encara es
conserven. Eren l’entrada a una botiga immensa, amb unes postades de fusta molt
característiques, plenes a vessar de tota mena de productes. El taulell, també de
fusta i molt allargat, donava la impressió que la botiga era infinita. Hi havia una
balança on es mesuraven, amb les peses
corresponents, alguns productes.
L’aiguanaf
Va ser un dels productes més coneguts de la
Drogueria Ferrer, elixir estomacal compost
de flors de taronger fresques amb mescla de vi ranci. A l’etiqueta hi posava: “Es un precioso compuesto
contra los padecimientos del estómago. Facilita la digestión, suscita el
apetito y evita los vómitos. Es antinervioso y poderoso antiespamódico. Puede servirse
como bebida de postre, pues además de ser muy agradable es altamente higiénico.
Modo de usarla: Una copita un cuarto de hora antes de cada comida y en todas
las ocasiones que haya mareos.”
Evolució
del negoci
Van mantenir durant molts anys la clientela
per l’especialització i la quantitat de productes que venien. No van tenir
competència del sector i servien a tots els pobles de la comarca, des de
Sallent fins a Berga, sempre amb servei a domicili. Van tenir clients
importants, dels quals l’Anna Maria recorda La Maquinària Industrial, La Metal·lúrgica,
Cromo Duro Botifoll i l’Auxiliar Tèxtil Manresana.
Treballadors
D´esquerra a dreta, Celes Gavilán, Anna Singla, Joan Casé i Anna Maria Ruiz, l'any 1992.
Sempre hi hagué un
bon ambient de treball. Dels treballadors, l’Anna Maria recorda el Joan Casé,
encarregat de la drogueria; l’Antonio Gavilán, el segon encarregat; el Cristóbal
Montilla i la Celes Gavilán; els germans Martos, i el Ramiro, dependents de la
drogueria. L’Anna Singla i la Lourdes Cornet eren de les primeres que van ser
al despatx, després s’hi van incorporar l’Anna Maria i la Josefina Onetti. Actualment
alguns treballadors encara fan una trobada un cop a l’any.
Tancament
Fernando Ferrer feia temps que tenia una malaltia respiratòria i feia estades a Barcelona, que alternava amb estades a Manresa. Va morir el 26 d’agost de 1997, als 79 anys. La filla, Assumpció Ferrer Pintó, decideix tancar per no poder continuar el negoci i l’1 de febrer de 1998 es va tancar la drogueria. Així, l’Anna Maria s’incorpora com a dependenta a la farmàcia de la Font dels Capellans, la titular de la qual era la mateixa Assumpció Ferrer. Actualment l’Anna Maria no treballa.
Publicitat Casa Espinalt.
Juntes recordem que la drogueria feia una olor
tan peculiar que encara no sabríem definir, que em transporta a la meva
infantesa, i m’ha fet rememorar que una porta petita de la drogueria comunicava
amb la farmàcia. Allà a la canalla ens donaven anissos de colors ensucrats, quan la mare anava a buscar
medicaments.
Agraïm l´interès, el testimoni, la dedicació i tot el material que ens ha aportat l´Anna Maria per recordar un comerç històric que molts manresans i manresanes no oblidarem mai.
Entrevistes fetes el novembre de 2015 i el gener de 2016.
Lluïsa Font Garcia
Bibliografia
Domènech, Xavier. "El barri, paisatge de la memòria". Regió7, 12-05-1991.
Camprubí Plans, Josep. "Fabricants de licors al
Bages i Berguedà". Regió7, 29-06-1996.
Hernández, Roger. "Tancament de la Drogueria Ferrer". Regió7, 31-01-1998.
