Apugem la persiana: Perfumeria ANGELINA

Nom Comerç: Perfumeria ANGELINA
Adreça: Primer, carrer Sant Miquel número14; després, carrer Sant Miquel número 10

Activitat: Perfumeria i Complements

Data obertura: Juliol 1947

Data tancament: Any 2014

Anys d´activitat comercial: 67

INTRODUCCIÓ

D'esquerra a dreta Mercè Auví Gil, a la falda té Anna Maria Sala Auví, Joan Sala Coll, Angelina Grau Batllés, Maria Àngels Sala Auví i Lluís Sala Coll, any 1959. Foto: Arxiu família Sala Grau

La Perfumeria Angelina va ser la primera perfumeria especialitzada que es va obrir a Manresa. A finals dels anys quaranta, quan s'inaugurà, les merceries venien tradicionalment els seus articles i també la perfumeria. Recordar els seus aparadors luxosos ens transporta a una botiga diferent per l'època, quan el carrer Sant Miquel era un dels centres comercials de la Ciutat.

Inauguració de la Perfumeria Angelina, juliol 1947. Arxiu família Sala Grau

La inauguració de la botiga coincideix en plena època franquista, on l'estretor econòmica i els estralls de la Guerra Civil eren presents a moltes llars manresanes. Als inicis, va tenir una clientela amb un poder adquisitiu alt, vinculada a la burgesia manresana; va ser després, a partir dels anys setanta i vuitanta, que es va anar estenent a d'altres capes socials.

Entrevistem la Maria Àngels Sala Auví (Santpedor, 1957). Fa molts anys que viu a Manresa. És la quarta generació de farmacèutics i actual titular de la farmàcia Sala, neboda i hereva de la fundadora.

ELS ORÍGENS

L'Angelina Grau Batllés i Joan Sala Coll , revetlla de Sant Joan al restaurant Bellavista, 1950.
Foto: Arxiu família Sala Grau

ANGELINA GRAU BATLLÉS (1914 – 21/12/2001) va néixer al carrer de la Canal de Manresa. Era filla dels Magatzems El Siglo, botiga de robes situada al carrer del Born (darrerament hi havia hagut la botiga de decoració Torras, que va tancar el març del 2013), on ella hi havia treballat despatxant.

Es va casar l'any 1940 amb el farmacèutic Joan Sala Coll, que va comprar l'antiga farmàcia "El Cigne" als farmacèutics titulars Rius i Cirera, establint-se al carrer Sant Miquel número 10 com a farmàcia Sala. L'Angelina va començar de caixera a la farmàcia, ajudant al marit, però aviat tingué la inquietud d'obrir el seu propi negoci, i va posar la perfumeria al costat de la farmàcia del marit. Pel inicis, va comptar amb l'ajuda econòmica de la seva mare i dels seus estalvis personals.

Les façanes de la farmàcia i perfumeria guarnides amb motiu de la visita de la Verge de Fàtima a Manresa,
maig 1950. Foto: Arxiu família Sala Grau

L'Angelina –amb el seu caràcter discret, però comercial- volgué que la dona trobés els articles per "aprendre a cuidar-se" a la seva botiga. En un principi tingué articles per la cara, coll i mans i, més endavant, tractaments pel cos. Al seu establiment va fer molts cursos i demostracions de marques internacionals molt reconegudes (sobretot de la casa Clarins), amb personal especialitzat.

EVOLUCIÓ DEL NEGOCI

Va començar amb colònies "a granel". L'Angelina anava personalment al port de Barcelona a buscar tots els complements que venia a la botiga (mocadors, barrets, collarets, braçalets, etc.) perquè, en aquells anys, no hi havia distribuïdors.

L'any 1949, ja oferia serveis d'estètica, neteges de cara, ensenyava a les clientes com maquillar-se...

Invitacions i publicitat de l' any 1955. Arxiu família Sala Grau

Als anys 50 comença a vendre primeres marques de perfumeria: Elisabeth Arden, H.H. Ayer, Payot, Helena Rubinstein, Estée Lauder, Clínique, Givenchy, Guerlain, Christian Dior, Nina Ricci, Paco Rabanne, etc.

La Maria Àngels ens explica que la tieta Angelina es va formar viatjant per tot Espanya, fent cursos que impartien les cases comercials amb qui tractava. Va arribar a ser número1 en vendes a tot Espanya de les firmes Germaine Monteil i Givenchy.

Fins l'any 1965 va viure damunt del local de la perfumeria, amb dedicació plena al negoci, on hi tenia dues dependentes durant tot el dia.

Aparador amb productes de la casa Carolina Herrera. Foto: Arxiu Maria Àngels Sala Auví

Passejant pel carrer Sant Miquel, destacaven els seus APARADORS fets amb gust artístic i amb sumptuositat, poc habituals en d'altres comerços de la ciutat per l’època.

Aparador de la casa Christian Dior. Foto: Arxiu Maria Àngels Sala Auví

Ens comenta la Maria Àngels que van estar agremiades al Gremi d'Alta Perfumeria de Barcelona, on s’hi efectuaven cursos, presentacions de productes, etc. Recorda que la perfumeria Regia (del Passeig de Gràcia de Barcelona), era una altra de les agremiades.

Aparador de Nadal. Foto: Arxiu Maria Àngels Sala Auví

MARIA ÀNGELS SALA AUVÍ, que havia estudiat Farmàcia especialitzant-se en la branca de bioquímica, comença ajudant al laboratori de la farmàcia del seu oncle. S'incorpora al negoci dels tiets l'ú d'octubre de l' any 1984, quan la tieta Angelina tenia 70 anys i es va jubilar. A finals d'octubre del mateix any, moria el tiet Joan.

Maria Àngels Sala Auví. Foto: Arxiu família Sala Auví

La Maria Àngels comença la formació dins el món de la perfumeria assistint -durant el mes de setembre del 1987- a un curs de la casa Guerlain, a Paris. Allà adquireix un ensenyament molt sòlid. Després es forma a la casa Clarins, per fer l'aprenentatge de tractaments corporals.

Invitació remodelació del comerç 24-5-1989. Arxiu Maria Àngels Sala Auví

Ens explica que l'any 1989 fa la remodelació de la perfumeria, ampliant l'espai de fer massatges, per adequar-lo a les necessitats del moment. L'ampliació es va fer en un espai, que tenien llogat des de finals dels anys 40 als Carlins.

La indústria de la perfumeria és complexa. La Maria Àngels ens parla de la “cadena d'harmonia” que ha de tenir un "nou perfum", i dels factors que es tenen en compte :

Perfum Chamade de la casa Guerlain, molt valorat per la Maria Àngels Sala. Foto: Lluïsa Font

Olor

Flascó

Capsa, embolcall

Publicitat

I continua dient que els perfums han d'anar de conjunt amb la personalitat de qui el porta. Abans s’aconsellava un perfum pel matí, més fresc, per les activitats diàries, i un altre per la nit, si se surt. El món del perfum -lamenta la Maria Àngels- ha deixat de tenir la part artística que el distingia, per donar massa importància al màrqueting i prioritzar-ne el consum.

REFERENTS MANRESANS

La Maria Àngels comenta: la Perfumeria Marisa, de la carretera de Vic, que portava una antiga dependenta de la perfumeria Angelina; la Perfumeria Serra, primer oberta al carrer Sobrerroca i després al carrer Nou; El Perfum, de la família Tous, situada a la Plana de l' Om, al costat de la farmàcia Esteve.

També cal fer esment de la Perfumeria de Can Jorba que, a la planta baixa, exhibia molts metres d'expositors i productes de cases comercials nacionals, i tenia Lancôme en exclusiva, juntament amb la Perfumeria Angelina.

DEPENDENTES

Festa de jubilació de l' Angelina amb totes les dependentes que havien treballat a la botiga, any 1984.
Foto: Arxiu Rosa Trullàs Servitja

La Maria Àngels recorda que la primera dependenta de la perfumeria va ser la Conxita Ribolleda i després, més tard, la Sole De Pedro, que va ser-hi molts anys. La última va ser la Rosa Trullàs Servitja, que va començar com a comptable al despatx, i els darrers temps va fer de dependenta a la perfumeria i a la farmàcia.

La casa Givenchy va fer una festa de jubilació per l' Angelina i el personal de les botigues, any 1984.

Foto: Arxiu Rosa Trullàs Servitja

TANCAMENT

La Maria Àngels recorda que la tieta Angelina va ser una dona elegant, perfeccionista, sempre pendent de la imatge. Quan ella tenia 12 anys, li va regalar cremes per la cura facial i del cos, aspecte que sempre va considerar vital per la seva vida personal i professional.

Entrada principal de la perfumeria Angelina. Foto: Arxiu Maria Àngels Sala Auví

La botiga va tancar l'any 2014. A partir de l'any 1993, la Maria Àngels comença a formar-se coma terapeuta en homeopatia i medecines alternatives, fent un retorn a la seva formació de farmacèutica que no havia deixat mai.

Interior de la perfumeria al fons Maria Àngels Sala. Foto: Arxiu Maria Àngels Sala Auví

També va influir en aquesta decisió el constant tancament de comerços del carrer Sant Miquel i la gairebé inexistent activitat comercial que ara hi podem trobar. Com a referent documental, en Camprubí Plans hi relacionava –l’any 1996- quaranta tres establiments (1). Només en vint anys, el carrer ha sofert un canvi incomprensible per tots aquells manresans que havíem viscut l'esplendor de la plaça Major i de Sant Miquel, només explicable per la manca d'interès polític en la revitalització del centre històric.