Nom del comerç: SALA D'ART I LLIBRERIA XIPELL
Adreces: carrer Àngel Guimerà, 38 (1-1-1952 al 29-4-1999) passeig Pere III,30 (1-1-1976 al 30-10-2006)
Activitat: Llibres, antiguitats, exposició de quadres i taller d'emmarcació
Data d'obertura: 01-01-1952
Data tancament : 30-10-2006
Anys d´activitat comercial: 54
Estand dissenyat pel dibuixant Joan Vilanova, Fira de Manresa 1969. Foto: Arxiu Maria Perramon Borrellas
Introducció
Entrevistem Maria Queralt Perramon
Borrellas. Va néixer el 6 de gener del 1930 al carrer dels Caputxins, barri de
les Escodines de Manresa i es va casar amb el Francisco l'any 1952. Ha
estat una troballa veure com la Maria i el seu marit han guardat un fons
extraordinari, pulcre i ordenat de totes les activitats que van dur a terme al
seu establiment, tant pel que fa a les exposicions com a la presentació de
llibres i serà un goig sí voleu descobrir-lo.
Façana de la llibreria al carrer d'Àngel Guimerà 38. Sant Jordi, 1999. Foto: Arxiu Maria Perramon Borrellas
Els
orígensVa ser l'1 de gener de 1952 quan s'inaugurà la Sala d´Art i Llibreria Xipell al carrer d'Àngel Guimerà, número 38.
El doctor analista Francesc Padró va impulsar la llibreria Xipell, dita així en homenatge a un cognom de la nissaga familiar del metge Padró. Francesc Oliveras Camps, un altre fundador de la Xipell, va ser l'encarregat de l'establiment des de l´obertura fins que més tard assumí la propietat el 1960. Aquest manresà, nascut l´11 de desembre de 1928, al carrer de Sant Bartomeu, barri de les Escodines, de Manresa, va ser el petit de quatre germans; el pare va treballar als Tints Baltiérrez i la mare fou mestressa de casa.
Va fer els estudis bàsics, i la
joventut el va agafar en plena postguerra, temps de necessitat i penúria.
Ens diu la Maria: "Va començar a
treballar amb el doctor Freixas, dentista a ca la Buresa, després va ser
venedor a la camiseria Rubiralta, al carrer d'Urgell, i més tard s´incorporà al
laboratori d'anàlisis Padró, al carrer de Guimerà" .
La
primera botiga
Interior de la botiga al carrer Àngel Guimerà, 38. Foto: Arxiu Maria Perramon Borrellas
L'any 1961, la Maria s'incorpora al
negoci, recorda els inicis i la distribució de la botiga del carrer de Guimerà número 38. "Tenia
tres nivells: a la planta baixa hi havia
els quadres exposats amb un cortinatge
de color verd, amb alguns llibres a les postades, uns tres esglaons ens portaven a l'espai de
les novetats editorials i a una
llibreria rústica de fusta amb vitrina
treballada per protegir els llibres més valuosos. Al darrer nivell, al
capdamunt, hi havia els llibres de butxaca. Recordo especialment la col.lecció Austral".
Joan Vilanova signant llibres del "Cançoner català, 1r volum", 05-01-1981, al carrer d'Àngel Guimera, 38.
Foto: Arxiu Maria Perramon Borrellas
Recorda les llibreries i galeries obertes de l´època: llibreria Roca, al carrer de Sant Miquel, (1824), llibreria Boixeda, al carrer d'Urgell, (inici del segle XX-2013), llibreria Rubiralta (1907), llibreria Sobrerroca (1939-2006)".
Foto: Arxiu Maria Perramon Borrellas
Recorda les llibreries i galeries obertes de l´època: llibreria Roca, al carrer de Sant Miquel, (1824), llibreria Boixeda, al carrer d'Urgell, (inici del segle XX-2013), llibreria Rubiralta (1907), llibreria Sobrerroca (1939-2006)".
Una de les competidores més directes
durant molts anys va ser la llibreria Símbol, que obrí l'any 1966 i tingué exposicions de quadres fins a l'any 1972.
La llibreria tancà l'any 2000.
La llibreria Ciutat i galeria d'art
propietat de Ramon Torra es fundà al carrer de Sobrerroca el 1932, i després de
la Guerra civil, fou reoberta al carrer del Born, on es feien conferències i
presentacions de llibres. La llibreria i galeria d'art Vergé, situada
davant de l'església de Crist Rei, cruïlla carrer Guimerà i passeig de Pere III; en un annex de la llibreria, en
Joan Vergé i Oller habilità una sala
d'exposicions que funcionà fins als anys 60.
d'exposicions que funcionà fins als anys 60.
Censura
política
A la llibreria arribaven llibres prohibits, llibres que es venien d'amagat. Maria recorda: "Els agents de la policia local estaven assabentats de quan arribava la comanda de llibres de les editorials a la botiga. Venien, controlaven el material enviat, i requisaven aquells llibres que no eren afins a la ideologia franquista. Era curiós com els llibres que podien ser sospitosos, sempre estaven al fons de la caixa i per tant havíem d'afanyar-nos a treure'ls abans que arribés la policia i se'ls endugués."
A la llibreria arribaven llibres prohibits, llibres que es venien d'amagat. Maria recorda: "Els agents de la policia local estaven assabentats de quan arribava la comanda de llibres de les editorials a la botiga. Venien, controlaven el material enviat, i requisaven aquells llibres que no eren afins a la ideologia franquista. Era curiós com els llibres que podien ser sospitosos, sempre estaven al fons de la caixa i per tant havíem d'afanyar-nos a treure'ls abans que arribés la policia i se'ls endugués."
Presentació
de llibres
Tingué anomenada la presència dels autors/ores que venien a presentar i signar llibres com la Teresa Pàmies el 10 d'abril del 1976, amb la novel·la "Dona de pres".
Teresa Pàmies signant llibres, 10-04-1976 . Foto: Arxiu Maria Perramon Borrellas
Tingué anomenada la presència dels autors/ores que venien a presentar i signar llibres com la Teresa Pàmies el 10 d'abril del 1976, amb la novel·la "Dona de pres".
Montserrat Roig, el 18 d'abril de 1977, amb la presentació del llibre "Els catalans als camps nazis".
Francesc Oliveras i Montserrat Roig, 18-04-1977. Fotos: Arxiu Maria Perramon Borrellas
D'autors
manresans, la presentació, el 12 de gener de 1974, de "Vivències: les congregacions marianes de
Manresa 1939-1969", del pare Ferran Torra, sj, personatge molt popular de l'època.
Presentació del llibre del pare Torra sj, 12-1-1974. Foto: Arxiu Maria Perramon Borrellas
La Maria ens parla: "Les targetes o invitacions van ser un signe distintiu de la casa Xipell. Se n'arribaven a enviar unes vuit-centes cada quinze dies, en una època on la tramesa d'informació per correu postal era imprescindible per estar comunicats".
Artistes manresans que van exposar a Xipell, com el reconegut ceramista Paulí, que veiem a la fotografia.
El ceramista Paulí, en una exposició de 1980.Foto: Arxiu Maria Perramon Borrellas
Grup del Remei
L' any 1939, Ramon Estrada Carbonell,
Ramon Salisi Bonastre, Josep Vila Closes i més tard, Pere Roca Font i Josep
Torrentallé Estrada i altres que s'hi van incorporar fundaren aquest grup. Es
trobaven a les golfes del número 19 del carrer del Remei de Dalt. Vila Closes
va ser el gran promotor i animador d'aquest grup. Cap a final dels anys 60 es va dissoldre.
Ramon Estrada, membre d'aquest grup
i gran amic del matrimoni Oliveras va tenir molta relació amb la llibreria per
la dedicació que durant vint-i-sis anys
tingué com a voluntari a la biblioteca veïnal Jaume Perramon del barri de les
Escodines. La Maria recorda l'interès i l'ajuda que l´Estrada va mantenir en el
procés de la malaltia del Francesc.
Grup dels 13
Exposició homenatge al Grup dels 13. D'esquerra a dreta, Jaume Casacuberta, Antoni March, Sra. Argelich, Josep Vila Closes, Antoni Sala, Josep M. Massegú, Maria Queralt, Lluís Sanz i Francesc Oliveras. Al darrere, Joan Sallent i Andreu Descals. Al davant, Ramon Salisi. Febrer de 2003. Foto: Arxiu Maria Perramon Borrellas.
Exposició homenatge al Grup dels 13. D'esquerra a dreta, Jaume Casacuberta, Antoni March, Sra. Argelich, Josep Vila Closes, Antoni Sala, Josep M. Massegú, Maria Queralt, Lluís Sanz i Francesc Oliveras. Al darrere, Joan Sallent i Andreu Descals. Al davant, Ramon Salisi. Febrer de 2003. Foto: Arxiu Maria Perramon Borrellas.
Andreu Argelich Lladó, alumne de les últimes generacions del
mestre Evarist Basiana, del
qual adquirí una tècnica molt definida i personal, fou un dels impulsors del
grup dels 13, juntament amb
Andreu Descals, Jaume Casacuberta, Salvador Clotet, Antoni March, Josep M. Massegú, Antoni
Sala, Joan Sallent, Lluís Sanz, Josep Fornells, Ramon Salisi i Josep Vila
Closes, una generació molt brillant d'artistes manresans.
Segona
Botiga
Autoritats deI consistori i representats culturals a la inauguració de la botiga al passeig de
Pere III, núm 30. 01-01-1976. Foto: Arxiu Maria Perramon Borrellas
El primer de gener de 1976 s'amplia el
negoci amb un nou local al passeig de Pere III, número 30, més espaiós i adequat
per a les exposicions, que es va inaugurar amb una col.lectiva d'artistes
manresans. Va esdevenir un centre cultural de la
ciutat de Manresa a la darreria del franquisme i la transició política; lloc de tertúlia, trobada i
companyia de molta gent.
Interior de la botiga al passeig de Pere III, núm. 30. Foto: Arxiu Maria Perramon Borrellas
Les
exposicions
Les exposicions tenien una durada quinzenal. Aquesta periodicitat comportava una feina continuada. "S'hi exposava tota mena de treballs artístics: olis, aquarel·les, ceràmiques, escultures, tapissos". La Maria recorda com a original i de rellevància una exposició d'ivoris que, pel valor del material exposat, "ens va obligar a tenir un guarda de seguretat" .
Va acollir artistes de gran prestigi de l'època, com l'escultor i pintor Josep M. Subirachs, els pintors Fuentetaja, De Soto, Del Bosque, sense oblidar els artistes locals com Joan Vilanova, Basiana, Barés, Sanz, Vila Closes, etc.
Les exposicions tenien una durada quinzenal. Aquesta periodicitat comportava una feina continuada. "S'hi exposava tota mena de treballs artístics: olis, aquarel·les, ceràmiques, escultures, tapissos". La Maria recorda com a original i de rellevància una exposició d'ivoris que, pel valor del material exposat, "ens va obligar a tenir un guarda de seguretat" .
Exposició d'ivoris, el novembre de 1989. Foto: Arxiu Maria Perramon Borrellas
Va acollir artistes de gran prestigi de l'època, com l'escultor i pintor Josep M. Subirachs, els pintors Fuentetaja, De Soto, Del Bosque, sense oblidar els artistes locals com Joan Vilanova, Basiana, Barés, Sanz, Vila Closes, etc.
D'esquerra a dreta, Joan Vilanova, Maria Perramon, Josep Mª Subirachs i Francesc Oliveras, 01-6-1977.
Foto: Arxiu Maria Perramon Borrellas
El pintor Fuentetaja, acompanyat de Maria Perramon i Francesc Oliveras, a l'exposició de desembre de 1992.
Foto: Arxiu Maria Perramon Borrellas
Foto: Arxiu Maria Perramon Borrellas
Amb el seu caràcter comercial, en Oliveras va saber fidelitzar un tipus de públic manresà i de la comarca, caracteritzat per molts clients metges, i per
la varietat i les nombroses activitats
que es van organitzar. El diumenge al matí era un dia de
molta afluència de públic, bàsicament senyors que hi anaven a passar el matí.
Personatges Populars que van exposar a Xipell
A dalt, el pallasso Charlie Rivel el 13-03-1976, amb pancarta de benvinguda. A baix, Xavier Cugat a la inauguració de l'exposició del 30è aniversari de Xipell, 17-02-1982, acompanyat de la Srta. Llibertat. Fotos: Arxiu Maria Perramon Borrellas
Expectació popular pel cotxe de Xavier Cugat aparcat davant la botiga del passeig Pere III, 30. 17-02-1982.
Fotos: Arxiu Maria Perramon Borrellas
A dalt, el pallasso Charlie Rivel el 13-03-1976, amb pancarta de benvinguda. A baix, Xavier Cugat a la inauguració de l'exposició del 30è aniversari de Xipell, 17-02-1982, acompanyat de la Srta. Llibertat. Fotos: Arxiu Maria Perramon Borrellas
Fotos: Arxiu Maria Perramon Borrellas
Evolució
comercial
La botiga del carrer de Guimerà es
dedicà en els últims anys fins al tancament –el 29 d'abril del 1999-, a la venda de llibres, i les exposicions es van concentrar al local del Passeig. Van tenir dues botigues obertes durant
23 anys. També van arribar a tenir dos
magatzems de llibres de segona mà. Estaven situats al carrer de la Circumval·lació i al Poble Nou. Al
setembre, portaven aquests llibres a la Fira del llibre vell de Barcelona.
Gremi
de Llibreters de Vell de Catalunya
Caricatura de la Maria i el Francesc del Gremi de Llibreters de Vell, l'any 1992.
Foto: Arxiu Maria Perramon Borrellas
Foto: Arxiu Maria Perramon Borrellas
Van ser-ne socis des de l'any 1961. Per
les festes de la Mercè, al setembre, durant uns quinze anys, van tenir un
estand al passeig de Gràcia. L'any 1992 van rebre la medalla i el diploma dels
llibreters en reconeixement a la seva feina.
Ens comenta la Maria: "Al llarg
dels anys van tenir de tres a quatre treballadores
al carrer de Guimerà, i dues o tres treballadores al Passeig, amb la
coincidència d'haver-hi tres Montserrats, fesomies recordades
per haver treballat molts anys a la casa."
Vessant artística de la Maria
Aparador "1.000 llibres d'Edicions 62", l'any 1979. Foto: Arxiu Maria Perramon Borrellas
Aparador "1.000 llibres d'Edicions 62", l'any 1979. Foto: Arxiu Maria Perramon Borrellas
Va ser l'ànima artística de les
botigues. Gran afeccionada al dibuix, deixeble del mestre manresà Evarist Basiana, del qual
guarda un gran record i admiració. Anava a dibuixar a l'estudi del seu mestre
al carrer Circumval·lació, en horari de 15 a 16h aprofitant que la botiga era tancada, i un horari en què no hi havia cap més altre alumne. La Maria va fer
cursos a l´Escola d´Arts i Oficis i tingué com a mestre l´escultor
Barés amb qui, junt amb el dibuixant Joan Vilanova, va tenir una gran
amistat personal i artística. Va emmarcar quadres al taller que tenien, i n'havia
arribat a restaurar. Feia els aparadors de les botigues amb gust artístic,
pulcritud i vistositat. En destaca especialment
l'aparador dels "1.000 llibres en català" d'Edicions 62, l'any 1979.
l'aparador dels "1.000 llibres en català" d'Edicions 62, l'any 1979.
Aparador del 30è aniversari de Xipell, amb artistes coneguts, 30-05-1982. Foto: Arxiu Maria Perramon Borrellas
Oliveras, l'esbart i la sardana
El Francesc va tenir una gran afició: la sardana i la dansa tradicional catalana, la qual cosa el va
portar a fundar el 1947 el grup la Florideta, com a subsecció de la colla
sardanista Florida Blanca. Després fundà, el 1953, el Casal Cultural de
Dansaires Manresans. Home de gran dedicació i convicció quan en
aquells inicis la sardana i els símbols catalanistes tenien pocs espais culturals.
Va dirigir l'entitat fins l'any 1983.
Després de més de 30 anys en va ser apartat a contracor, cosa que li va costar
d'assimilar. La seva vinculació es va reprendre al 50è aniversari de l'entitat.
Rebé l'homenatge el 19 d'abril 1997,
en el 50è aniversari Casal Dansaires Manresans per la seva tasca en favor de la
cultura i la dansa catalanes. L'acte es celebrà a l´Ajuntament de Manresa sota
el mandat de l'alcalde Jordi Valls. Hi assistí un representant de la
Generalitat, el senyor Sanahuja, que li va entregar una placa.
Ens va deixar el 26 d´agost del 2006 a
l´edat de 78 anys, després d´un any de malaltia. En l'acte de comiat celebrat a
l´església de Crist Rei, s'interpretaren sardanes del mestre Damià Rius que havia dedicat al Francesc. L'acompanyament
musical anà a càrrec de l'Ignasi Torras.
Tancament
La botiga del passeig de Pere III va tancar el 30 d'octubre del 2006, dos mesos després de la mort d'Oliveras. Aquest comerç va estar obert durant trenta anys. El servei de Xipell a la ciutat de Manresa va durar cinquanta quatre anys, durant els quals es va mantenir l'activitat de venda de llibres, exposicions de quadres, antiguitats i un petit taller d'emmarcació.
La botiga del passeig de Pere III va tancar el 30 d'octubre del 2006, dos mesos després de la mort d'Oliveras. Aquest comerç va estar obert durant trenta anys. El servei de Xipell a la ciutat de Manresa va durar cinquanta quatre anys, durant els quals es va mantenir l'activitat de venda de llibres, exposicions de quadres, antiguitats i un petit taller d'emmarcació.
Ens diu la Maria: "Sempre vam
viure per treballar, sense gaires estones d'esbarjo. Eren horaris molt lligats
i només teníem lliure el diumenge a la tarda."
Amb el recull gràfic que heu vist, es
pot constatar que, al llarg dels anys, l'activitat
comercial de la Xipell va tenir molta rellevància en l'àmbit de la cultura
manresana i va ser un espai on es van
desenvolupar i donar a conèixer molts artistes manresans i forans. Però, per
damunt de tot, va ser un lloc de trobada, de tertúlia i d'amistat de l'Oliveras i la Maria.
Lluïsa Font Garcia
Bibliografia
Comas, Francesc; Sobrerroca, Pere. "Vila Closes. Un home i un artista lliure". Zenobita edicions, 2015
