Nom del comerç: Cafè Granja LA CERVESERIA
Adreça: Muralla del Carme, 9 (abans Avinguda del Caudillo, 9)
Adreça: Muralla del Carme, 9 (abans Avinguda del Caudillo, 9)
Activitat: Cafè,
granja, saló familiar i “licoteca”
Data d’obertura:
3 de març de 1945
Data de tancament: 1978
Anys d’activitat
comercial: 33
Façana de La Cerveseria. Foto: Arxiu família Seoane Herrero
Introducció
Entrevistem Maria Carme Herrero Vilamitjana, nascuda a
Manresa el 9 de març de 1929. El 1953 es va casar amb Jaume Seoane Ferrer i s’incorpora
al negoci familiar del marit, La Cerveseria.
D'esquerra a dreta, M. Carme Herrero, Jaume Seoane, Manuel Seoane i Rosa Ferrer, en una celebració a La Cerveseria. Foto: Arxiu família Seoane Herrero.
Van tenir tres filles, Carmina, Montse i Anna, de les quals també entrevistem la Carmina, la filla gran, nascuda a Manresa el 26 d’abril de 1954. La Carmina fa més de vint-i-cinc anys que viu a La Garriga i és professora de biologia en un institut de Granollers. Mare i filla van comentar-nos que sembla que hi havia una altra Cerveseria en un lloc proper, que es va inaugurar abans de la guerra civil i que tenia com a reclam una pianola, però la informació resta per confirmar.
D'esquerra a dreta, M. Carme Herrero, Jaume Seoane, Manuel Seoane i Rosa Ferrer, en una celebració a La Cerveseria. Foto: Arxiu família Seoane Herrero.
Van tenir tres filles, Carmina, Montse i Anna, de les quals també entrevistem la Carmina, la filla gran, nascuda a Manresa el 26 d’abril de 1954. La Carmina fa més de vint-i-cinc anys que viu a La Garriga i és professora de biologia en un institut de Granollers. Mare i filla van comentar-nos que sembla que hi havia una altra Cerveseria en un lloc proper, que es va inaugurar abans de la guerra civil i que tenia com a reclam una pianola, però la informació resta per confirmar.
Els
orígens
Rosa Ferrer Pons, nascuda el 8 de juny de 1904 a Casserres, i Manuel Seoane Gestal, nascut el 5 de maig de 1897 a Betanzos de los Caballeros, La Corunya, van obrir l’establiment el 1945. El Manel va treballar d’encarregat als mobles i a la gerència de can Jorba, fins a la jubilació, però va ser molt actiu al negoci i al gremi d’hostaleria a Manresa. Quan van inaugurar La Cerveseria, n’era el president. El matrimoni va tenir tres fills: la Montserrat, a qui anomenaven familiarment “Monti”; la Carmeta, que va morir als dos anys, i el Jaume.
Rosa Ferrer Pons, nascuda el 8 de juny de 1904 a Casserres, i Manuel Seoane Gestal, nascut el 5 de maig de 1897 a Betanzos de los Caballeros, La Corunya, van obrir l’establiment el 1945. El Manel va treballar d’encarregat als mobles i a la gerència de can Jorba, fins a la jubilació, però va ser molt actiu al negoci i al gremi d’hostaleria a Manresa. Quan van inaugurar La Cerveseria, n’era el president. El matrimoni va tenir tres fills: la Montserrat, a qui anomenaven familiarment “Monti”; la Carmeta, que va morir als dos anys, i el Jaume.
Inauguració
La Cerveseria es va inaugurar el 3 de març de 1945 a
les 17.30 h. Hi van assistir l’alcalde, Josep Montardit; el cap local de Falange,
Joan Prat Pons; Emili Nadal, capità de la Guàrdia Civil, i altres personalitats.
El diari “Manresa” del 17 de març de 1945 se’n fa ressò:
“Van fer el nou cafè-granja en el solar que hi hagué
l’antic cafè ‘la Muralla’ a la part d’eixamplament dels Magatzems Jorba. Recorregut
del local:
A l'esquerra, Jaume Seoane, amb uns cambrers i una cambrera, al saló familiar.
Foto: Arxiu família Seoane Herrero
Foto: Arxiu família Seoane Herrero
Es comença per la Granja, un mostrador amb moderna
cafetera, batedora, màquina de tallar embotits, molí per moldre cafè, balança
registradora. Combinacions frigorífiques en els tres mostradors, amb cambra
específica per la cervesa. Al recinte trobem quadres de l’artista sallentí Miquel Puig i Faura anomenats ‘Font
de Faus’, ‘Font de Sant Pau’, ‘Can Font’, la Seu i un paisatge de la carretera
de Vic. Altres obres d’art al saló central són tres vidres gravats a la sorra
amb paisatges de Montserrat i la Seu de Manresa. A la part inferior del edifici,
les instal·lacions de calefacció, refrigeració, magatzem i bodega. Tot va estar
sota la direcció del jove artista manresà Josep Comas. En el mateix
reportatge vénen relacionats tots els industrials que hi van treballar. El
constructor d’obra va ser Miquel Grifell.”
La senyora Rosa (1904-2004)
El juny de 2004 Rosa Ferrer va fer 100 anys i va rebre l’homenatge
de la ciutat per part de l’alcalde Josep Camprubí. La Carmina explica que l’àvia
Rosa, a qui les nétes anomenaven “Mima”, va portar el negoci: “Sempre va tenir
molt clar que, com que era dona i de bon veure, darrere d’una barra s’havia de
fer respectar i només hi havia una manera, amb seriositat i professionalitat. A l’àvia li agradava la
feina i sempre va estar al peu del canó. Era dona molt treballadora i amb
empenta, que amb l’avi Manel van fer moltes innovacions al negoci.”
Llibre de signatures de la "licoteca", 01-01-1949. Arxiu família Seoane Herrero
La Carmina afegeix que l’1 d’octubre de 1949 els seus avis van inaugurar la “licoteca”, al pis inferior al saló familiar: “A les parets, les vitrines contenien moltes ampolles de licor, de diverses procedències i marques acreditades. Era un reclam per a col·leccionistes i gent encuriosida; sembla ser que hi havia licors molt valuosos”. Per la seva banda, la Maria Carme recorda el llibre de registre de la licoteca i la dedicatòria que la Mary Santpere hi va escriure: ‘En aquesta Cerveseria jo m hi quedaria’.”
La Carmina afegeix que l’1 d’octubre de 1949 els seus avis van inaugurar la “licoteca”, al pis inferior al saló familiar: “A les parets, les vitrines contenien moltes ampolles de licor, de diverses procedències i marques acreditades. Era un reclam per a col·leccionistes i gent encuriosida; sembla ser que hi havia licors molt valuosos”. Per la seva banda, la Maria Carme recorda el llibre de registre de la licoteca i la dedicatòria que la Mary Santpere hi va escriure: ‘En aquesta Cerveseria jo m hi quedaria’.”
Després de La Cerveseria, el gener de 1956 Manuel Seoane (1897-1978) va fundar els
Establiments Lice S.A., acrònim de Lionesa i Cerveseria, fent societat amb
Manel Salas Azuara, de la pastisseria La Lionesa. Home emprenedor, comercial i
molt innovador, junt amb el seu fill Jaume van estar atents a totes les
novetats que es produïen dins el sector de l’hostaleria. El Manel també va
estar vinculat a altres entitats de la
ciutat. El novembre del 1966 va rebre la Medalla d’or de la Creu Roja de
Manresa.
Reconeixement a Manel Seoane, 13-11-1966. Arxiu Creu Roja Manresa.
Activitat comercial
La Cerveseria va començar sent xarcuteria i granja.
A la foto de la inauguració es veu la balança de pesar. L’establiment es distingia
per la qualitat dels embotits que rebien de fora, de distribuïdors
especialitzats. El pa el rebien d’un artesà manresà, el forn Mases, del carrer
Guimerà. Les pastes les portaven de La Lionesa, que feia una pastisseria selecta:
croissants, ensaïmades, sares, brioixos, ferradures de pasta de full, etc.
Aquestes especialitats eren molt valorades per les senyores que venien a la granja
a prendre un suís.
Hi havia un espai en què la gent jugava a cartes. Habitualment
es situaven a l’altell, al final del passadís de l’entrada, i a la granja es reunien les senyores per fer
tertúlia. Pensem que als anys cinquanta i seixanta a segons quins llocs les dones
no era ben vist que hi anessin.
Rosa Ferrer servint xocolata desfeta. Foto: Arxiu família Seoane Herrero
Abans, als casaments no es feien els àpats com ara, sinó
que es feien refrigeris. Eren uns esmorzars més complets que no
arribaven a dinars, així el cost del casament resultava més econòmic. També es feien
àpats de comunions.
Al soterrani del local hi havia el saló familiar, al qual s’accedia per
unes escales. Hi havia taules i cadires i, al fons, enlairat en un espai
preferent, un televisor. Allà hi anaven petits i grans per veure la televisió. Era
a finals dels anys cinquanta i començament dels seixanta i moltes llars encara
no en tenien.
El dilluns era el dia de trobada dels pagesos que venien de la comarca per fer tractes amb
altres ramaders i pagesos. Era un dia de molt negoci per a La Cerveseria. Al
davant hi havia la parada dels autocars Galtanegra, que feien la línia del Berguedà, fet que va afavorir l’establiment com a lloc de trobada. La
Carmina recorda molt moviment en aquell dia, fins i tot hi havia gent fora de l’establiment,
ja que a dins no s’hi cabia.
La Cerveseria va ser un amb lloc de trobada de joves. El jovent també hi feia cap, ja fos per trobar-se amb els amics o bé amb companys que tenien inquietuds polítiques o socials.
Publicitat de La Cerveseria al diari "Manresa", 31-3-1945
La dictadura franquista (1939-1975) va imposar un estat autoritari que va reprimir la llengua i la cultura catalana i les llibertats individuals, socials, sindicals i polítiques. Com a conseqüència, estava prohibit reunir-se i fer actes. A Manresa es trobaven en entitats d'esplai, parròquies i espais d'església, com la residencia sacerdotal de la carretera de Vic. També es reunien en alguns cafès amb llocs més o menys reservats, com el saló familiar de la Cerveseria, situat al soterrani, o el pis de dalt de Las Vegas. Hi va haver reunions d'entitats legalitzades, com la Joventut Obrera de Catalunya (JOC), de l'escoltisme i també de partits polítics i organitzacions il·legals: PSUC, CCOO, Unió Socialista del Bages i PSAN entre d'altres.
La Maria Carme diu que arribaren a tenir quinze treballadors en tres torns de feina. Van donar molt servei, amb un horari molt ampli, des de les sis del matí fins a les tres de la matinada. No feien festa cap dia.
Espai per a entitats
La Cerveseria va ser un amb lloc de trobada de joves. El jovent també hi feia cap, ja fos per trobar-se amb els amics o bé amb companys que tenien inquietuds polítiques o socials.
La dictadura franquista (1939-1975) va imposar un estat autoritari que va reprimir la llengua i la cultura catalana i les llibertats individuals, socials, sindicals i polítiques. Com a conseqüència, estava prohibit reunir-se i fer actes. A Manresa es trobaven en entitats d'esplai, parròquies i espais d'església, com la residencia sacerdotal de la carretera de Vic. També es reunien en alguns cafès amb llocs més o menys reservats, com el saló familiar de la Cerveseria, situat al soterrani, o el pis de dalt de Las Vegas. Hi va haver reunions d'entitats legalitzades, com la Joventut Obrera de Catalunya (JOC), de l'escoltisme i també de partits polítics i organitzacions il·legals: PSUC, CCOO, Unió Socialista del Bages i PSAN entre d'altres.
La Maria Carme diu que arribaren a tenir quinze treballadors en tres torns de feina. Van donar molt servei, amb un horari molt ampli, des de les sis del matí fins a les tres de la matinada. No feien festa cap dia.
Espai per a entitats
La peculiaritat de La Cerveseria és que va ser espai
de trobada i de reunió d’entitats, com els Escacs
Catalònia, que es posaven entrant al final del passadís, pujant uns
esglaons, en un altell. Allà van fer les primeres reunions. Moto club Manresa es reunia a la part
del soterrani baixant les escales, al costat del saló familiar. Van tenir despatx
propi per fer les trobades. També hi van fer les primeres reunions el Club Bàsquet Manresa, d´aquests contactes i trobades va sorgir la idea
que els Establiments Lice portessin el bar de la Pista Castell, ensorrada el
2015, on es feien balls, revetlles i partits de bàsquet.
Jaume Seoane i Ferran Lladó al "self -service" del restaurant Miami. Foto: Arxiu família Seoane Herrero.
Gran continuador de l’esperit dels pares, va ampliar
el negoci dels Establiments Lice S.A., junt
amb el soci Manel Salas Azuara. Empresari clau dins la història de l’hostaleria
a Manresa, va regentar diversos establiments: restaurant cafeteria Miami
muralla Sant Domènec número 1-3 (abans avenida del Caudillo, 17); la saló de
festes i banquets Gran Lice, al passeig Pere III, número 36, davant del
Kursaal, on es feien casaments i comunions; el restaurant cafeteria El Timbaler,
al carrer Guimerà, 51; el saló de té i cafeteria Amèrica, al passeig Pere III,
36; i el Lice Bar, al carrer de la Circumval·lació, 22 (abans Calvo Sotelo), el bar
de la Pista Castell.
Inauguració del restaurant cafeteria Amèrica, 1961. Foto: Arxiu família Seoane Herrero.
Jaume Seoane dirigí el bar Puerto Rico, antic bar Ramon,
anomenat popularment “el bar del Lloro”,
davant de la plaça Valldaura. Quan es va traspassar el bar van incloure-hi el
lloro, que sembla ser que es deia “Pepet”. L’antic propietari va dir que si se’l
movia d’allà es moriria i van traspassar el bar i el lloro, del qual hi ha un
munt d’anècdotes per explicar.
La Carmina destaca que el seu pare va portar a Manresa
el sistema de menjar “self-service” al
restaurant Miami, una novetat que es va fer molt popular a la ciutat. Actualment, de tots els establiments només resta
obert la cafeteria Miami, que ara es diu Maïami.
Salons del restaurant Gran Lice. Foto: Arxiu família Seoane Herrero.
Programa de la Festa Major, any 1968. Arxiu Antoni Font Escasany.
Tancament
L’any 1978 es tanca La Cerveseria per la mort de Manuel
Seoane, i la Rosa, als setanta-quatre anys, es va jubilar. Es tancava un
establiment senyorial, fet amb molts mitjans per l’època. Va aconseguir una
gran fama a la ciutat i va aglutinar molts tipus de públic. Com a anècdota
manresana, destaquem que quan es parla de la senyora Rosa de La Cerveseria, la
gent recorda la “Mima” passejant amb la Maria Carme agafades de bracet, molt
unides. Molta gent creia que eren mare i filla, en lloc de sogra i jove.
M. Carme Herrero, Rosa Ferrer i Jaume Seoane en una celebració familiar. Foto: Arxiu família Seoane Herrero
Entrevista feta el 31 d’agost de 2014.
Lluïsa Font Garcia
Lluïsa Font Garcia
Bibliografia
Diari “Manresa”, 17-03-1945.
Quintana Torres, Antoni. "Manresa", Personatge del dia 01-12-1956.
Quintana Torres, Antoni. "Manresa", Personatge del dia 01-12-1956.
