Apugem la persiana

VIATGEM A LA MANRESA D'ANUNCIS DE FA MÉS DE CINQUANTA ANYS

REGIÓ7 es feia ressó de la nostra recerca el passat 12 de novembre de 2016, fem una PRIMERA TRAMESA D'ANUNCIS DE BOTIGUES HISTÒRIQUES, és la Publicació de Febrer del nostre Bloc.

Diari Manresa, 7 de març de 1950

Diari Manresa, 3 de març 1951

Revista Bages, maig 1953

Revista Bages, juny 1953

Revista Bages, setembre 1953

Revista Bages, juny 1954

Revista Bages, desembre 1954

Revista Bages, octubre 1955

Revista Bages, desembre 1961

Revista Bages, gener 1962

Façanes Comerços

La Unió de Botiguers i Comerciants de Manresa l'any 2003 per celebrar el 25è aniversari de l'entitat, edità aquest àlbum de cromos de façanes que us presentem. Fem una SEGONA TRAMESA (Publicació MENSUAL del bloc 18-1-2017), seguint la nostra línia d'investigació són COMERÇOS TANCATS.

PRIMERA TRAMESA 28 de Desembre 2016

Nom del comerç: Forn de Pa MASANA
Adreces: carrer Sobrerroca número 9 (forn i botiga)
i Oleguer Miró número 7 (La Balconada, botiga de pa)
Activitat: elaboració i venda de pa, coques i dolços
Data d’obertura del forn: any 1935
Data d’obertura de la botiga de La Balconada: any 1989 Traspassada l’any 2000 i tancada el 2002
Data de tancament del forn: any 2000
Anys d’activitat comercial: 65

Joan Serdà amb el seu pare Joaquim Serdà (esquerra) i Josep Esquirol amb una llarguíssima barra de pa que van fer el 1982 amb motiu del bateig del fillol del Joan. Foto: arxiu família Serdà Masana

INTRODUCCIÓ

Entrevistem al Joan Serdà Masana, nascut el 1949 a l’antic carrer Verge del Pilar, número 12, de Manresa, (actual carrer Cap del Rec), i que representa la tercera generació del Forn de Pa Masana del carrer Sobrerroca de Manresa. El forn va estar treballant durant una època en la que les fleques eren abundants a Manresa. El pa era un dels aliments bàsics de les famílies i, per això, el forn Masana no era l’únic que treballava a la zona del carrer Sobrerroca i la plaça Major. El Joan Serdà recorda que també hi havia els forns de la Castellana i el Montaña, ambdós situats a la plaça Major, i el de cal Rita, a la plaça del Carme.

ELS ORÍGENS

Celestí Masana i Ramona Guitart, fundadors l'any 1935 del Forn de Pa Masana del carrer Sobrerroca. Abans, havíen tingut una botiga de pa al carrer Trueta. Foto: arxiu família Serdà Masana

El Forn de Pa Masana el va obrir l’any 1935 Celestí Masana Planas (1890 - 1968), conegut com el Celestino o el Tino, nascut a Callús. També hi treballava la seva dona, Ramona Guitart Caminal (1892 - 1969). Poc després d’obrir-lo els Masana van tenir un despatx de pa amb el mateix nom al carrer Trueta de Manresa, que va portar uns de les seves filles, l’Antònia Masana.

Després del Celestino i la Ramona, el negoci va continuar el Joaquim Serdà Ribera (1921-2006), nascut al Borràs (Castellbell), que es va fer càrrec del forn en casar-se amb la Joana (1921-2011), una altra filla del matrimoni Masana-Guitart.

Quan va tenir edat de començar a treballar, el Joaquim Serdà va aprendre l’ofici de forner a Barcelona. Era fill de fuster i hauria d’haver seguit amb l’ofici familiar però va quedar orfe de jove i era el petit de quatre germans. La fusteria no donava per a tots i ell va haver d’aprendre una feina distinta.

De Barcelona va anar a Guardiola de Berguedà a treballar i, poc després, a Manresa, on va conèixer la Joana Masana. Va entrar a treballar al forn Masana i, posteriorment, es va casar amb la Joana. Així, mentre que el Joaquim treballava al forn, la seva dona s’ocupava de portar la botiga, atendre els clients i vendre les elaboracions.

Casament de Joaquim Serdà i Joana Masana, filla de Celestí i Ramona (1941). Ambdós seguiran amb el negoci familiar de la fleca. Foto: arxiu família Serdà Masana

El matrimoni Serdà Masana van tenir tres fills i va ser el mitjà, el Joan (1949), qui va continuar amb l’ofici de forner. El seu germà gran, Isidre (1946), és salesià i el petit, Joaquim (1953), treballa al manteniment de maquinaria industrial. El Joan Serdà va comença a treballar al forn familiar molt jove, als 14 anys. Treballava amb el pare, la mare i l’avi. La seva àvia era mestressa de casa.

EL CARRER SOBRERROCA, UNA VIA PLENA DE VIDA

Mentre el Forn de Pa Masana hi va estar obert, el carrer Sobrerroca va gaudir d’una animada vida comercial. El Joan Serdà recorda els establiments que va anar veient amb el pas dels anys: Elèctrica Garriga (encara ara existent); Comestibles Obradors; Tintoreria Gros; Elèctrica Valldeperes; ca la Mari (perruqueria); cal Rosell “de les Olives” (xarcuteria); Puigbertran (venda d’objectes per a llar, encara existent); la Barberia Josep, la més antiga de Manresa (encara en actiu); la drogueria Levi; la lleteria Canigó del Carles Descàrrega; dues farmàcies, la Batlle i la Trapé (aquesta última encara en actiu); la sabateria Franquesa; Cal Fius; i les pastisseries Roca i La Lionesa, que va tenir el seu primer local en aquest carrer.

Celestí Masana i Ramona Guitart en una celebració familiar. Darrera Joaquim Serdà.
Foto: arxiu família Serdà Masana

També hi havia hagut un adober de pells, una polleria, una cotillaire, un sastre anomenat Merli, l’estanc (Expendeduria número 3, encara en actiu), a més de verduleries i fruiteries, una cansaladeria i, finalment, una carnisseria on només es venia carn de cavall. El Joan Serdà també recorda que en una entrada del carrer, en el número 16 o 18, s’hi havia muntat una parada on es venien i s’intercanviaven novel·les i altres llibres. Era una època en la que els llibres no estaven tant a l’abast com ho estan ara.

DEL PA I LA COCA A LES ESPECIALITATS

Al Forn de Pa Masana les elaboracions que feien tant l’avi (Celestí) com el pare (Joaquim) del Joan Serdà eren, bàsicament, pa i coques. Precisament un dels records més vius que té de quan era molt petit era el d’anar rebentant una a una les bombolles que s’aixecaven a la massa de les coques mentre es pastaven i es ventaven a l’obrador.

Joaquim Serdà i Joana Masana. Foto: arxiu família Serdà Masana

Quan el Joan era petit el pa era un aliment bàsic a totes les llars de Manresa, i ho era des de l’acabament de la Guerra Civil. Pel que fa al “pa negre”, el pa de sègol de la postguerra que ha donat nom a una famosa novel·la d'Emili Teixidó, explica que ell sempre havia vist fer a casa seva el pa amb la farina blanca. Això sí, durant aquells anys i posteriors, també es feia el que coneixem ara com a pa integral, barrejant la farina blanca amb la pellofa de refinar el blat. El pa resultant era més barat que el blanc.

Foto familiar amb motiu del naixement del Joaquim, el petit dels germans Serdà Masana. Hi apareixen els pares (Joaquim i Joana), el germà gran, Isidre (dreta), i Joan Serdà. Foto: arxiu família Serdà Masana

PA PER ALS MILITARS I PAONS PER ALS CLIENTS

El Joan i el Joaquim Serdà feien tota mena de pa de farina blanca: rodons de quilo i dos quilos, barres de diverses pesades, i llonguets. El Joan recorda que servien el pa a l’antiga caserna del Carme, quan encara hi acollia militars i es feia la “mili”. La caserna va tancar l’any 1965.

Una de les especialitats més apreciades va ser el pa de pessic, fins el punt que hi havia clients que venien de fora de Manresa a comprar-lo. Eren les dècades dels anys 60 i 70. Més tard també feien magdalenes de sègol, coques de pa, panets de Viena i les magdalenes petites.

La maquinaria antiga de pastar el pa. El 1986 es va canviar per la nova. El treballador és el Josep Esquirol.
Foto: arxiu família Serdà Masana

Però en aquesta època, i fins els anys 80, a Cal Masana no es feia només pa i magdalenes. Joan Serdà recorda el costum que s’havia estès entre els seus clients de demanar-li el forn per a coure diverses viandes. Així, no era estrany que a la fleca es rostiren pollastres de corral i paons per Nadal, o moniatos, i pebrots i albergínia per fer escalivada. Uns favors que els Serdà feien de gust.

El pare del Joan, Joaquim, es va jubilar el 1986 i el seu fill Joan es va quedar per seguir amb el negoci. La seva dona, la Carme Martín, és mestra i pedagoga encara que també ajudava en el forn en algunes ocasions, així com les seves filles, l’Ònia i l’Anna, que estudiaven i feien de dependentes els dissabtes.

Al llarg dels anys, a l’obrador hi van treballar sis empleats (Ton, Joan, Joan, Àngel, Josep i Pepe), mentre que a la botiga hi van estar Montse, Goretti, Anna Maria, Lluïsa, Annabel i Carme, que es va estar a la botiga de La Balconada.

Una de les elaboracions típiques de Cal Masana: el pa de crostons. Foto: arxiu família Serdà Masana

En fer-se càrrec del forn, el Joan Serdà va comprar la maquinària nova, que el va permetre fer més productes i ampliar el repertori d’especialitats. A més del pa blanc i les coques de forner van fer pa amb llavors, croissants, magdalenes, galetes..., i per Nadal, polvorons i rosques, que eren molt demanats. Ara bé, tot va seguir elaborant-se artesanalment a l’obrador, com ho havia fet l’avi i el pare del Joan. En l’última etapa, l’únic producte que es comprava bo i fet van ser els croissants petits i les ensaïmades petites.

LES GALETES DEL BARÇA I EL PA DE SANT JORDI

Pel que fa a les especialitats, el Joan recorda les que tenien més demanda: a banda dels polvorons i rosques de Nadal, les magdalenes de sègol (abans de que es posés tant de moda aquest cereal), i unes galetes de pasta de full que van nomenar “barces”, en honor al seu tiet Julià Comas, que era un bon seguidor del Barça. Durant els anys 90 van començar a elaborar pans amb cereals i amb soja, que aleshores no eren encara tant populars com ara.

El Joan Serdà encara guarda a casa seva antigues eines de forner com el cossi, on es guardava la massa fermentada, i la pala del forn. Foto: apugemlapersiana.blogspot.com

Una altra especialitat que els va donar anomenada va ser el Pa de Sant Jordi, que encara ara es pot trobar als forns de Manresa pel 23 d’abril. Cal Masana va ser el primer forn que va fer aquest pa a Manresa, i en va ser l’únic durant dos anys consecutius. Després, ja el van començar a oferir altres forns de la ciutat. Era la dècada dels 80 i el Joan Serdà va haver d’anar a Barcelona a un curset per aprendre a elaborar-lo. El Pa de Sant Jordi està fet amb tres pans diferents: de nous, de formatge i de sobrassada, i quan es talla te l’aspecte d’una senyera.

L’any 1989 es va obrir la botiga a la Balconada, on venia les elaboracions que es feien al forn. Ha estat l’únic establiment propi que ha tingut el forn, tota vegada que el local del carrer Sobrerroca va ser sempre en règim de lloguer.

Inauguració de la botiga de La Balconada (1989). A la dreta de la foto, Joan Serdà i la seva dona, Carme Martín, amb una clienta. A l'esquerra, Joaquim Serdà. Foto: arxiu família Serdà Masana

OBJECTIU: FER VACANCES A L’ESTIU

El Joan Serdà explica que, de manera tradicional, els forners no feien mai vacances, llevat de dies puntuals que tancaven per Nadal o Setmana Santa. No es tancava per la por de perdre la fidelitat de la clientela, en la qual es basava la continuïtat del negoci.

Joan Serdà en una escola ensenyant els nens com es fa el pa (1989). Foto: arxiu família Serdà Masana

No va ser fins la dècada dels anys 70 del segle passat quan uns quants forners del Barri Antic de Manresa, pertanyents al Gremi de Forners de Manresa, es van posar d’acord per tancar alguns dies seguits a l’estiu i fer-ho de forma alterna, de manera que al barri no coincidiren més d’un forn tancat. D’aquesta manera els forns del carrer Sobrerroca, de la plaça Major i de la plaça del Carme van ser els primers de Manresa que van tenir vacances d’estiu i que van tancar durant 15 dies seguits, assentant un precedent per a la resta de forns de la ciutat.

Joaquim Serdà i Joana Masana en el seu 50è aniversari de casament (1991). Foto: arxiu família Serdà Masana

Joaquim Serdà rep el Diploma de Mestre Artesà (1993). Foto: arxiu família Serdà Masana

UN TANCAMENT PER FORÇA MAJOR

En Joan explica que va tancar el Forn de Pa Masana l’any 2000 empès per la necessitat de créixer i la impossibilitat de fer-ho. Volia comprar maquinària nova i necessitava més espai, però el local del carrer Sobrerroca no donava més de si mateix, així que va buscar nous locals a Manresa i als pobles del voltant.

Carme Martín i les dues filles, Ònia i Anna, a la parada muntada davant el forn per les festes de Sant Ignasi (1998)

No va trobar el que ell buscava i com que la inversió econòmica que havia de fer era gran i les seves filles (l’Ònia, mestre d’anglès i alemany, i l’Anna farmacèutica) no seguirien amb el negoci, va decidir tancar-lo. Va traspassar el forn del carrer Sobrerroca als responsables del Forn de la Ramona i el Damià, del carrer Vilanova de Manresa, i la botiga de la Balconada a un forner del barri de les Escodines.

Caricatura de Joan Serdà que va publicar la Unió de Botiguers i Comerciants de Manresa en una col·lecció
(1994-95). Foto: arxiu família Serdà Masana

Joan Serdà, però, va seguir sent forner durant 14 anys més, encara que en un altre lloc. Va treballar al Forn Costa de la carretera Cardona de Manresa fins que es va jubilar l’any 2014, als 65 anys.

Recordatori que es va lliurar als clients quan van tancar cal Masana l'any 2000.
Foto: apugemlapersiana.blogspot.com

Revers del mateix recordatori. Està firmat per Joan serdà, la seva mare Joana Masana, i el seu pare, Joaquim Serdà.
Foto: apugemlapersiana.blogspot.com

Imatge actual del local on es situava el Forn de Pa Masana al carrer Sobrerroca.
Foto: apugemlapersiana.blogspot.com

Entrevistes realitzades el 26 d’octubre, i el 9 i 28 de novembre del 2016

Zara Morales Valle

Perfumeria ANGELINA

Nom Comerç: Perfumeria ANGELINA
Adreça: Primer, carrer Sant Miquel número14; després, carrer Sant Miquel número 10

Activitat: Perfumeria i Complements

Data obertura: Juliol 1947

Data tancament: Any 2014

Anys d´activitat comercial: 67

INTRODUCCIÓ

D'esquerra a dreta Mercè Auví Gil, a la falda té Anna Maria Sala Auví, Joan Sala Coll, Angelina Grau Batllés, Maria Àngels Sala Auví i Lluís Sala Coll, any 1959. Foto: Arxiu família Sala Grau

La Perfumeria Angelina va ser la primera perfumeria especialitzada que es va obrir a Manresa. A finals dels anys quaranta, quan s'inaugurà, les merceries venien tradicionalment els seus articles i també la perfumeria. Recordar els seus aparadors luxosos ens transporta a una botiga diferent per l'època, quan el carrer Sant Miquel era un dels centres comercials de la Ciutat.

Inauguració de la Perfumeria Angelina, juliol 1947. Arxiu família Sala Grau

La inauguració de la botiga coincideix en plena època franquista, on l'estretor econòmica i els estralls de la Guerra Civil eren presents a moltes llars manresanes. Als inicis, va tenir una clientela amb un poder adquisitiu alt, vinculada a la burgesia manresana; va ser després, a partir dels anys setanta i vuitanta, que es va anar estenent a d'altres capes socials.

Entrevistem la Maria Àngels Sala Auví (Santpedor, 1957). Fa molts anys que viu a Manresa. És la quarta generació de farmacèutics i actual titular de la farmàcia Sala, neboda i hereva de la fundadora.

ELS ORÍGENS

L'Angelina Grau Batllés i Joan Sala Coll , revetlla de Sant Joan al restaurant Bellavista, 1950.
Foto: Arxiu família Sala Grau

ANGELINA GRAU BATLLÉS (1914 – 21/12/2001) va néixer al carrer de la Canal de Manresa. Era filla dels Magatzems El Siglo, botiga de robes situada al carrer del Born (darrerament hi havia hagut la botiga de decoració Torras, que va tancar el març del 2013), on ella hi havia treballat despatxant.

Es va casar l'any 1940 amb el farmacèutic Joan Sala Coll, que va comprar l'antiga farmàcia "El Cigne" als farmacèutics titulars Rius i Cirera, establint-se al carrer Sant Miquel número 10 com a farmàcia Sala. L'Angelina va començar de caixera a la farmàcia, ajudant al marit, però aviat tingué la inquietud d'obrir el seu propi negoci, i va posar la perfumeria al costat de la farmàcia del marit. Pel inicis, va comptar amb l'ajuda econòmica de la seva mare i dels seus estalvis personals.

Les façanes de la farmàcia i perfumeria guarnides amb motiu de la visita de la Verge de Fàtima a Manresa,
maig 1950. Foto: Arxiu família Sala Grau

L'Angelina –amb el seu caràcter discret, però comercial- volgué que la dona trobés els articles per "aprendre a cuidar-se" a la seva botiga. En un principi tingué articles per la cara, coll i mans i, més endavant, tractaments pel cos. Al seu establiment va fer molts cursos i demostracions de marques internacionals molt reconegudes (sobretot de la casa Clarins), amb personal especialitzat.

EVOLUCIÓ DEL NEGOCI

Va començar amb colònies "a granel". L'Angelina anava personalment al port de Barcelona a buscar tots els complements que venia a la botiga (mocadors, barrets, collarets, braçalets, etc.) perquè, en aquells anys, no hi havia distribuïdors.

L'any 1949, ja oferia serveis d'estètica, neteges de cara, ensenyava a les clientes com maquillar-se...

Invitacions i publicitat de l' any 1955. Arxiu família Sala Grau

Als anys 50 comença a vendre primeres marques de perfumeria: Elisabeth Arden, H.H. Ayer, Payot, Helena Rubinstein, Estée Lauder, Clínique, Givenchy, Guerlain, Christian Dior, Nina Ricci, Paco Rabanne, etc.

La Maria Àngels ens explica que la tieta Angelina es va formar viatjant per tot Espanya, fent cursos que impartien les cases comercials amb qui tractava. Va arribar a ser número1 en vendes a tot Espanya de les firmes Germaine Monteil i Givenchy.

Fins l'any 1965 va viure damunt del local de la perfumeria, amb dedicació plena al negoci, on hi tenia dues dependentes durant tot el dia.

Aparador amb productes de la casa Carolina Herrera. Foto: Arxiu Maria Àngels Sala Auví

Passejant pel carrer Sant Miquel, destacaven els seus APARADORS fets amb gust artístic i amb sumptuositat, poc habituals en d'altres comerços de la ciutat per l’època.

Aparador de la casa Christian Dior. Foto: Arxiu Maria Àngels Sala Auví

Ens comenta la Maria Àngels que van estar agremiades al Gremi d'Alta Perfumeria de Barcelona, on s’hi efectuaven cursos, presentacions de productes, etc. Recorda que la perfumeria Regia (del Passeig de Gràcia de Barcelona), era una altra de les agremiades.

Aparador de Nadal. Foto: Arxiu Maria Àngels Sala Auví

MARIA ÀNGELS SALA AUVÍ, que havia estudiat Farmàcia especialitzant-se en la branca de bioquímica, comença ajudant al laboratori de la farmàcia del seu oncle. S'incorpora al negoci dels tiets l'ú d'octubre de l' any 1984, quan la tieta Angelina tenia 70 anys i es va jubilar. A finals d'octubre del mateix any, moria el tiet Joan.

Maria Àngels Sala Auví. Foto: Arxiu família Sala Auví

La Maria Àngels comença la formació dins el món de la perfumeria assistint -durant el mes de setembre del 1987- a un curs de la casa Guerlain, a Paris. Allà adquireix un ensenyament molt sòlid. Després es forma a la casa Clarins, per fer l'aprenentatge de tractaments corporals.

Invitació remodelació del comerç 24-5-1989. Arxiu Maria Àngels Sala Auví

Ens explica que l'any 1989 fa la remodelació de la perfumeria, ampliant l'espai de fer massatges, per adequar-lo a les necessitats del moment. L'ampliació es va fer en un espai, que tenien llogat des de finals dels anys 40 als Carlins.

La indústria de la perfumeria és complexa. La Maria Àngels ens parla de la “cadena d'harmonia” que ha de tenir un "nou perfum", i dels factors que es tenen en compte :

Perfum Chamade de la casa Guerlain, molt valorat per la Maria Àngels Sala. Foto: Lluïsa Font

Olor

Flascó

Capsa, embolcall

Publicitat

I continua dient que els perfums han d'anar de conjunt amb la personalitat de qui el porta. Abans s’aconsellava un perfum pel matí, més fresc, per les activitats diàries, i un altre per la nit, si se surt. El món del perfum -lamenta la Maria Àngels- ha deixat de tenir la part artística que el distingia, per donar massa importància al màrqueting i prioritzar-ne el consum.

REFERENTS MANRESANS

La Maria Àngels comenta: la Perfumeria Marisa, de la carretera de Vic, que portava una antiga dependenta de la perfumeria Angelina; la Perfumeria Serra, primer oberta al carrer Sobrerroca i després al carrer Nou; El Perfum, de la família Tous, situada a la Plana de l' Om, al costat de la farmàcia Esteve.

També cal fer esment de la Perfumeria de Can Jorba que, a la planta baixa, exhibia molts metres d'expositors i productes de cases comercials nacionals, i tenia Lancôme en exclusiva, juntament amb la Perfumeria Angelina.

DEPENDENTES

Festa de jubilació de l' Angelina amb totes les dependentes que havien treballat a la botiga, any 1984.
Foto: Arxiu Rosa Trullàs Servitja

La Maria Àngels recorda que la primera dependenta de la perfumeria va ser la Conxita Ribolleda i després, més tard, la Sole De Pedro, que va ser-hi molts anys. La última va ser la Rosa Trullàs Servitja, que va començar com a comptable al despatx, i els darrers temps va fer de dependenta a la perfumeria i a la farmàcia.

La casa Givenchy va fer una festa de jubilació per l' Angelina i el personal de les botigues, any 1984.

Foto: Arxiu Rosa Trullàs Servitja

TANCAMENT

La Maria Àngels recorda que la tieta Angelina va ser una dona elegant, perfeccionista, sempre pendent de la imatge. Quan ella tenia 12 anys, li va regalar cremes per la cura facial i del cos, aspecte que sempre va considerar vital per la seva vida personal i professional.

Entrada principal de la perfumeria Angelina. Foto: Arxiu Maria Àngels Sala Auví

La botiga va tancar l'any 2014. A partir de l'any 1993, la Maria Àngels comença a formar-se coma terapeuta en homeopatia i medecines alternatives, fent un retorn a la seva formació de farmacèutica que no havia deixat mai.

Interior de la perfumeria al fons Maria Àngels Sala. Foto: Arxiu Maria Àngels Sala Auví

També va influir en aquesta decisió el constant tancament de comerços del carrer Sant Miquel i la gairebé inexistent activitat comercial que ara hi podem trobar. Com a referent documental, en Camprubí Plans hi relacionava –l’any 1996- quaranta tres establiments (1). Només en vint anys, el carrer ha sofert un canvi incomprensible per tots aquells manresans que havíem viscut l'esplendor de la plaça Major i de Sant Miquel, només explicable per la manca d'interès polític en la revitalització del centre històric.