Nom del comerç: FLORS FIUS, després CASA FIUS
Adreça: Primera botiga a la Baixada de la Seu. Trasllat a la plaça Major, 14 (abans plaça dels Màrtirs). Després al núm. 8, i finalment, núm. 7 i 8
Adreça: Primera botiga a la Baixada de la Seu. Trasllat a la plaça Major, 14 (abans plaça dels Màrtirs). Després al núm. 8, i finalment, núm. 7 i 8
Activitat: Flor artificial, objectes de
regal i imatgeria
Data d'obertura: 1910
Data de tancament: 1998
Anys d'activitat comercial: 88
Façana de Flors Fius, cap als anys vint i trenta del segle XX. Foto: Arxiu família Roca Coll
Introducció
La botiga de Cal Fius ha estat un altre establiment "clàssic" manresà, un referent per a la compra de sants i de flors artificials a tota la comarca, i encara més enllà. Sense moure's de la plaça Major, els seus aparadors van lluir durant els anys d'esplendor del Barri Antic i van resistir-ne la davallada, fins que els darrers propietaris, el matrimoni Pere Roca Fius i Àngels Coll Palà, es van jubilar. Ambdós han viscut tota la vida a la plaça Major. Ell hi va néixer al número 8, el 1930, i ella al número 4, el 1936. Junts parlem d'un comerç especialitzat que ara ja no existeix, com tampoc existeix l'ofici que hi havia al darrere, la imatgeria, almenys pel que fa al teixit comercial i artesà de la ciutat.
Pere Roca Fius i Àngels Coll Palà a l'interior de Casa Fius, als anys setanta. Foto: Arxiu família Roca Coll
Els orígens
Segons Josep Camprubí Plans, el
1910 Pere Fius Mollet va obrir Flors Fius primer a la baixada de la Seu. Després, el 1915, es traslladà al número 14 de la plaça Gran (Major), i el 1920, al número 8. El nét del fundador i
darrer titular de l’establiment, Pere Roca Fius, només té record de la botiga a la plaça i del motiu de l'obertura: “El meu
avi va obrir la botiga per a la meva mare, que als 10 anys havia quedat òrfena de mare. Ella va començar amb dues
dependentes i un aprenent. Després van traslladar-se al número 8 de la mateixa
plaça. Jo vaig néixer al primer pis.” Era l’any 1930. Els seus pares eren el sallentí Pere Roca
Sellarès, treballador dels Magatzems Jorba, i Antònia Fius Bonet, que regentava el negoci de flors artificials als
baixos de la finca, llogada a la família Solà Ibós.
Al
principi, la botiga completava la professió de Pere Fius Mollet, pintor i
decorador manresà. Pere Roca no en té cap record: “El juliol de 1936 va anar a
Melilla a veure el seu germà Ricard, que hi havia obert una sastreria. A més,
aquest era alcalde accidental de la ciutat just quan es va produir la rebel·lió
militar, i tots dos germans van desaparèixer. Ni a ell ni al meu avi no els vam
veure mai més. No sabem ni on és enterrat.” Ironia o sarcasme, la plaça on hi havia l'establiment familiar va canviar de nom amb l'entrada de la dictadura franquista i passà a anomenar-se plaça dels Màrtirs, però només feia referència als del bàndol guanyador de la guerra civil.
La botiga
Fragment d'una auca del comerç de Manresa. Arxiu Família Roca Coll
La botiga
Durant
la postguerra Àntonia Fius era al capdavant de Flors Fius. El Pere recorda com la seva mare i Basilisa
Lacruz, dependenta de la casa durant molts anys, feien les flors artificials:
“Sucaven els retalls de roba en cola de peix perquè quedessin entercs. Després
retallaven els pètals i els doblegaven sobre un coixí amb ferro roent. Però
això es va acabar quan van venir les flors fetes.” Les flors es venien per a
decoració de la casa i també per cosir a la roba.
Als
anys 40, l’establiment va començar a vendre també imatges religioses, ja que alguna gent
tenia petites capelles al seu domicili: “Arran de la crema d’esglésies els
sants es venien molt. Per això els pares em van fer aprendre l’ofici de fer-ne”,
diu Pere Roca, que va estudiar Mestria Industrial als Salesians de Sarrià. El
1951 va fundar un taller d’imatgeria junt amb l’escultor Ramon Majà, on també
feia imatges per a la
botiga. Els més venuts eren sant Pancraç, la Mare de Déu del Carme , la verge de l’Alba i la Puríssima Concepció. Pere
Roca reconeix que la imatgeria “donava l’anomenada a la botiga”. També venien
el Sant Sopar, de guix, de metall, de coure i de plata, i el Déu Vos Guard, que
es posava al rebedor de la
llar. El Pere recorda que amb el pas del temps no passaven de
moda: “Les parelles joves continuaven comprant-los amb formes més modernes.”
El
1955 Pere Roca Fius es casa amb Àngels Coll Palà, filla d’Agustí Coll, que havia estat director de l’Orfeó Manresà.
Així, l’Àngels s’incorpora al negoci familiar, primer ajudant la seva sogra i
després dirigint la botiga amb ajuda de dues dependentes.
Evolució del negoci
Flors
Fius, més endavant Casa Fius, venia ornaments amb flors artificials: centres i
gerros per la casa, i diademes, barrets i rams per a ornament personal.
L’Àngels Coll explica que als anys 50 i 60 era moda posar flors de roba als
vestits de núvia o de comunió. Els convidats també se’n posaven a la solapa: “Les
fèiem sempre per encàrrec de les modistes, que duien el retall per fer-les”,
comenta. Recorda especialment quan venien la flor Dior : “No era
difícil de fer. No me’n va ensenyar ningú; vaig desmuntar-ne una per veure com
era feta.” Ella sola feia de 10
a 15 flors per a un sol vestit de núvia, fora de
l’horari de la botiga o aprofitant els moments de poca feina.
Però
també venien flors de roba ja fetes, cada vegada més. El Pere i l’Àngels
recorden els proveïdors: Casa Corrons, amb fàbrica a Barcelona, o Ideal Flor,
que duia flors d’importació. Recorden també la irrupció del plàstic: “Semblava
que s’ho havia de menjar tot”, diu el Pere, “però va tornar la roba. Als últims anys
les flors ja venien de la Xina.”
Una flor Dior feta per Àngels Coll, que encara conserva.
Festes religioses
El
calendari religiós marcava els grans períodes de venda de la botiga. Tot Sants
era l’època de més feina a Cal Fius. L’Àngels recorda que abans se solien
portar pensaments al cementiri, “fets amb roba aprestada, de totes mides, i
pintats a mà de color morat. Els compràvem fets i els adornàvem com la gent
volia. Després van anar de baixa i es va posar de moda dur-hi centres i rams,
que també fèiem per encàrrec”.
Una
altre moment fort de venda era per Setmana Santa. Pel Diumenge de Rams venien palmes
i palmons. El Pere explica que fins que no els entregaven, el dissabte abans,
els conservaven al soterrani de la botiga, que té sortida pel carrer del Balç:
“Guardàvem els palmons en una cambra tancada. S’hi cremava sofre per treure’n
l’oxigen i així s’hi mantenien tendres fins a quinze dies.” El Pere recorda els
palmons estesos a terra tapats amb plàstic. Com que tenien tronc, aguantaven
més que les palmes, que venien ja fetes: “Si convenia, nosaltres també les
omplíem amb fulles de palma”, diu. Per les caramelles del Dilluns de Pasqua, el
Pere i l’Àngels expliquen que “cada colla ens encarregava de 25 a 50 flors. Després de la
guerra es va reprendre el costum, que va tenir l’apogeu als anys 60 i després
va anar baixant. Ara als pobles petits encara es fan les caramelles, però fan
servir flors naturals”.
Fer
el pessebre per Nadal i anar comprant figures cada any per ampliar-lo era un altre
costum molt estès, que, segons comenta el matrimoni Roca Coll, va tenir una
certa davallada amb la introducció del costum forà de l’arbre de Nadal, però
després va tornar amb força. Cal Fius comprava figures del pessebre a
proveïdors com els germans Castells, de Barcelona, i les venien. Pere Roca en
feia els portals i d’aquí li ve l’afició al pessebrisme; encara conserva alguns
pessebres al seu taller, ara als baixos del número 7 de la botiga. També havia
fet nens Jesús de 25 cm: “Em vaig fer el motlle per fer-los”, comenta.
Un portal de pessebre fet per Pere Roca. Foto: Sílvia Berengueras
A les comunions les nenes portaven rosaris, llibrets nacrats, diademes o petits barrets amb flors. Alguns d’aquests complements es podien adquirir a
Especialització
Durant
aquests anys Casa Fius també proporcionava llistes de noces. Els nuvis, que
solien casar-se majoritàriament per l’església, els encarregaven tot allò que
necessitaven pel parament de la llar, i els convidats al casament, d’acord amb
el seu pressupost, triaven el regal: vaixelles, cristalleries, coberteria,
objectes de decoració. Per a la botiga les llistes de noces eren una
especialització en la venda d’objectes de decoració: “Els negocis sempre han de
ser una adaptació als temps i a la demanda de la clientela”, comenten al respecte l’Àngels
i el Pere, que el 1974 va acabar comprant tota la casa del número 8 de la plaça. Més endavant van haver d’eixamplar la botiga i van
comprar la finca del costat, al número 7, on hi havia hagut la
carnisseria de ca la Leocàdia.
Façana de Casa Fius als anys setanta, ja als números 7 i 8 de la plaça Major. Foto: Arxiu família Roca Coll
A Manresa hi havia altres botigues que també venien objectes de regal, imatgeria i decoració, com
Els
clients de Casa Fius provenien en bona part del Bages: “Manresa era rica per la
comarca que tenia”, assegura el Pere. I destaca que l’anomenada de la botiga
s’estenia també per Solsona, Berga, la Seu d’Urgell, el Lluçanès... sobretot
per les imatges: “Ara tota aquesta clientela va a Vic, on poden aparcar a prop
dels establiments. Aquí ens ha fet molt mal la manca d’aparcament a la plaça i
al barri. Per la mena d’establiment el necessitàvem per a càrrega i descàrrega.
Ho vam reclamar unes quantes vegades a l’Ajuntament, però no ens en vam
sortir.”
El barri
Però, tot i la dificultat per aparcar a la plaça, el matrimoni Roca Coll no es va plantejar mai traslladar la botiga. Han viscut i treballat sempre a la plaça Major, de la qual han vist l’auge i la decadència de l’activitat comercial i veïnal. Tant un com l’altre hi van néixer i en tenen records inesborrables: “Per Setmana Santa i la Festa Major els balcons s’omplien de gent i s’engalanaven amb domassos. I per Corpus s’hi feien enramades i processó.” També evoquen amb nostàlgia una plaça atapeïda de comerços: Cal Gras, Cal Vilalta, la Fonda Sant Antoni, l’espardenyeria La Pajarita, la farmàcia i drogueria Ferrer, forns de pa, un estanc... El Pere hi havia comptat 32 botigues incloent-hi el carrer Cap del Rec. A més, destaca que als primers pisos de la plaça hi havia consultoris i despatxos: “Dos dentistes, Tuca i Sanmiquel; dos fotògrafs, Òrrit i Meifrén; un brocanter; una agència d’assegurances; el metge Redondo; l’oficina del gas; Ca la Pallerola, on venien "pepes" de cinc i de deu...” Eren les botigues de la seva infantesa, res a veure amb el comerç actual. Del veïnat d’aquell temps tampoc queda gaire gent: “Només nosaltres i un altre matrimoni”, reconeixen.
Però, tot i la dificultat per aparcar a la plaça, el matrimoni Roca Coll no es va plantejar mai traslladar la botiga. Han viscut i treballat sempre a la plaça Major, de la qual han vist l’auge i la decadència de l’activitat comercial i veïnal. Tant un com l’altre hi van néixer i en tenen records inesborrables: “Per Setmana Santa i la Festa Major els balcons s’omplien de gent i s’engalanaven amb domassos. I per Corpus s’hi feien enramades i processó.” També evoquen amb nostàlgia una plaça atapeïda de comerços: Cal Gras, Cal Vilalta, la Fonda Sant Antoni, l’espardenyeria La Pajarita, la farmàcia i drogueria Ferrer, forns de pa, un estanc... El Pere hi havia comptat 32 botigues incloent-hi el carrer Cap del Rec. A més, destaca que als primers pisos de la plaça hi havia consultoris i despatxos: “Dos dentistes, Tuca i Sanmiquel; dos fotògrafs, Òrrit i Meifrén; un brocanter; una agència d’assegurances; el metge Redondo; l’oficina del gas; Ca la Pallerola, on venien "pepes" de cinc i de deu...” Eren les botigues de la seva infantesa, res a veure amb el comerç actual. Del veïnat d’aquell temps tampoc queda gaire gent: “Només nosaltres i un altre matrimoni”, reconeixen.
El Pere i l'Àngels el 2015, als antics baixos de la botiga. Foto: Sílvia Berengueras
El taller d’imatgeria
Com hem dit al principi d’aquest article, Pere Roca va muntar un taller d’imatgeria juntament amb Ramon Majà –eren companys d'estudi als Salesians de Barcelona–, per atendre la demanda d’imatgeria a les esglésies als anys 50. El van inaugurar l’1 de maig de 1951 a la baixada dels Jueus núm. 10 amb el nom d’Escultura i Decoració Roma, acrònim dels cognoms Roca i Majà, i la primera imatge que en va sortir va ser la de Sant Pere de Torelló. El taller estava agremiat al gremi de la fusteria; el Pere comenta que no hi havia sindicat.
Carta de presentació del taller Roma, que acredita la data d'inauguració. Arxiu Pere Roca Fius
Ramon Majà Balcells, nascut a Sant Guim de Freixenet i resident a Manresa, feia la talla de les imatges i Pere Roca en feia el daurat i la decoració. El Pere especifica les fases del procés: fer la figura de fang, després en guix i escaiola, tallar-la i modelar-la, posar-li vuit capes de guix i preparar-la pel daurat. El taller va fer pràcticament tota la imatgeria moderna de la Seu.
De les imatges fetes, el Pere sent una especial predilecció per sant Josep i la Mare de Déu de l’Alba, de la qual ha fet moltes reproduccions en petit, per vendre a particulars. Van ser notícia quan amb en Majà van fer la nova imatge de la verge el 1980, arran de la crema del 1979. A més, el Pere, ja jubilat, va restaurar-la dels corcs el 2011.
A la fotografia de dalt, Pere Roca, a l'esquerra, al costat d'una sagrada família feta al taller de la baixada dels Jueus. A la foto de baix, operaris treballant-hi. Fotos: Arxiu Pere Roca Fius
De les imatges fetes, el Pere sent una especial predilecció per sant Josep i la Mare de Déu de l’Alba, de la qual ha fet moltes reproduccions en petit, per vendre a particulars. Van ser notícia quan amb en Majà van fer la nova imatge de la verge el 1980, arran de la crema del 1979. A més, el Pere, ja jubilat, va restaurar-la dels corcs el 2011.
A dalt, Pere Roca restaurant la verge de l'Alba, el 2011. A baix, el Sr. Garriga introdueix les signatures recollides per la restauració a l’interior de la imatge. Fotos: Arxiu Pere Roca Fius
Les
imatges de Majà i Roca estan escampades per les parròquies del Solsonès, Osona
i Bages. Les més llunyanes són a Nova York, a Manhattan, a la catedral de Sant
Patrici, on hi ha una talla de la Mare de Déu de Montserrat i un crist
redemptor, per encàrrec dels jesuïtes. També van fer moltes imatges per als
bisbats i les parròquies, el Pere no sap dir quantes, “fins que ja totes les
esglésies van estar servides”, afirma. Quan Majà
deixa el taller, el Pere munta el seu al soterrani de la botiga.
Tancament
El matrimoni Roca Coll va tenir tres filles, la petita de les quals, la Montserrat, va treballar a la botiga durant uns anys, amb la intenció de prendre el relleu als seus pares en el negoci, però finalment no s’hi va dedicar. El 1998 el Pere i l’Àngels tanquen la botiga per jubilació i lloguen els baixos del número 8, on actualment hi ha una perruqueria. Mentrestant, als baixos del número 7 el Pere hi passa estones. Als 84 anys encara hi fa algunes restauracions, entre imatges religioses, rellotges de paret –que s’ha aficionat a col·leccionar–, antics pessebres, figures i altres peces de decoració que s'havien venut a la botiga. A dalt, gairebé tocant el sostre, es veu el rètol de
Casa Fius restaurat i polit, últim record de l’establiment.
Entrevistes fetes el 30 de juliol i el 30 de setembre de 2015.
Sílvia Berengueras Gómez
Bibliografia
Sílvia Berengueras Gómez
Bibliografia
Camprubí Plans, Josep. "Un escenari amb història". A:"Fàbriques i empreses II. Quatre anys de reportatges a Regió7" (1994-1997)
Hernández, Roger. "Sants a tant la peça". Regió7, 14-11-1998
Hernández, Roger. "Sants a tant la peça". Regió7, 14-11-1998
